Ushebti

Ushebti de Ramsés IV. Muséu del Louvre.
Ushebtis de Neferibreheb, de fayenza.

Ushebti ye un términu exipciu que significa «los que respuenden» y son pequeñes estatues que, nel Antiguu Exiptu, depositar na tumba del difuntu. La mayoría taben feches de fayenza, madera o piedra anque los más pervalibles taben tallaos en lapislázuli. El so cometíu na relixón y mitoloxía exipcia yera sirvi-y al difuntu nel Aaru (el paraísu de la mitoloxía exipcia), una y bones los exipcios pensaben que los espíritus d'estes estauínes trabayaríen pa ellos na otra vida.

El so nome varió a midida que la llingua exipcia foi evolucionando. Denomináronse shabtis mientres l'Imperiu Mediu, shauabtis nel Imperiu Nuevu y ushebtis a partir del Periodu tardíu d'Exiptu.

Los exemplares más antiguos vienen de la tumba de Gua en Bersha, que vivió mientres l'Imperiu Mediu.

Xeneralmente yeren figures momiformes, a imaxe del difuntu, portando una fesoria y, dacuando, un sacu al llombu. Nel Imperiu Mediu llevaben inscritu l'ensalmu 472 de los Testos de los Sarcófagos; mientres l'Imperiu Nuevu, na parte delantera teníen escritu'l capítulu VI del Llibru de los Muertos que, recitándolo, "dotába-yos de vida" y asina podíen trabayar en llugar del difuntu.

El númberu de ushebtis depositaos nes tumbes varió según la dómina ya importancia del personaxe. Dellos sepulcros del Imperiu Nuevu teníen 365 ushebtis, o más, correspondientes a acaldía del añu; atopáronse más de cuatrocientos na tumba del faraón Tutankamon (Tut-anj-Amón), na de Seti I más de setecientos, y na de Taharqo más d'un millar.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search